La comarca de l'Alt Camp
Geografia
L’Alt Camp és una comarca interior del Camp de Tarragona. Té una superfície de 548 km² i està format per 23 municipis. Limita al N amb la serralada Prelitoral i al S amb el Tarragonès i el Baix Camp. Els termes municipals són petits: només un supera els 70 km² i 13 no arriben a 20 km². El massís del Gaià i les serres de Miramar i de Prades, formen part de la serralada Prelitoral.
A partir de l’estret de la Riba, comencen part de les muntanyes de Prades. Les zones planes baixen fins a les comarques limítrofes. El Francolí i el Gaià passen per la comarca. El Brugent, que neix a la serra de Prades, desemboca en el Francolí.
Economia
La comarca, tradicionalment agrícola, ha anat transformant-se en una zona d’economia mixta, gràcies a les nombroses indústries instal·lades sobretot al polígon industrial de Valls, el Pla de Santa Maria, Alcover, etc.
Valls és la capital i el centre comercial de l’Alt Camp. El tradicional mercat que es fa els dimecres, des del segle XIII atrau nombrosos agricultors i comerciants de la regió. També destaca la Firagost, exposició anual de productes del camp i de maquinària agrícola.
Recursos turístics
La comarca té importants conjunts monumentals. A Valls destaquen l’antic barri jueu, medieval; el Pati, antic pati d’armes del bisbe de Tarragona; l’església gòtica de Sant Joan, amb la façana renaixentista; la capella del Roser, decorada amb valuoses ceràmiques, etc.
Al marge del riu Gaià es troba l’impressionant conjunt del monestir de Santes Creus, fundat a mitjans del segle XII per l’orde del Cister, on estan enterrats els reis de la Corona catalano-aragonesa Pere el Gran i Jaume II. A Santes Creus es poden admirar edificis romànics com la bellíssima Sala Capitular, d'altres de transició del romànic al gòtic, com l’església del monestir, i d'altres d’estil gòtic ogival i flamíger, com el primer claustre.
Altres monuments d’interès de l’Alt Camp són: el Columbari de Vila-rodona, construcció funerària romana; la capella romànica de Sant Ramon, al Pla de Santa Maria; l’església romànica d’Alcover, edificis d’estil modernista com el Santuari de Montserrat a Montferri, de Josep Maria Jujol, i els cellers cooperatius com el de Nulles i el de Vila-rodona de Cèsar Martinell, nascut a Valls.
Pel que fa a la gastronomia, s’han d’esmentar els famosos calçots de Valls i una producció de vins molt apreciats.
Quant al folklore, Valls és el bressol dels castells. Les dues colles, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls, rivalitzen en la qualitat i la dificultat dels castells en les actuacions.
